nigul

Avui dijous 13 de juny estaré participant a la primera edició del SuperUnknown Festival, coincidint en aquesta setmana boja de música electrònica que és Barcelona a mitjans de juny gràcies a un altre festival no tant desconegut. El SuperUnknown està organitzat per la gent de L.A.B (live analog beats), col·letiu que organitza concerts d’electrònica a l’associació A.I.R.A.M. i reunirà des de les vuit del vespre a tota una colla d’artistes sonors i visuals que anirem desfilant per l’escenari de la sala Be Good de Poblenou. Veurem algunes cares conegudes com Ragul, Orvonton, Dustywork o No Parfum, i també serà una bona ocasió per a descobrir noves músiques i formes de fer-les.

Per la meva part faré un concert curtet però espero que molt potent, introduiré temes rítmics, cosa que no acostumo a fer mai, i molt molt foscos. Algunes peces noves i també el Crom. La meva actuació començarà a les 23:30h.

Aixì doncs us espero d’aquí unes hores a la sala Be Good en aquesta fantàstica proposta per aquesta setmana de bojos.

Seven Moon Music és una plataforma i revista online dedicada a la música electrònica experimental que arrencava fa alguns mesos amb la publicació d’un recopil·latori anomenat “origen” on hi apareix el bo i millor de l’ambient i experimental nacional. A més a la seva web hi trobareu artícles, crítiques de discs, mixtapes i entrevistes. Seven Moons Music està dirigida per David Mata, conegut com a Erissoma, i a part de tenir com us dic uns continguts fantàstics, el disseny de la web és agradable i molt polit. Així doncs estic molt content amb l’article que David escrivia sobre “crom” fa un parell de setmanes, una molt bona crítica sobre el disc que m’ha fet molta il·lusió, sobretot venint d’ell, ja que també admiro la seva música des de fa molt de temps. 

    Ja està disponible per escoltar en streaming el concert de València de la setmana passada dins el cicle Off_Hz. L’enregistrament el va realitzar l’Edu Comelles i la foto que ilustra aquest post és de Manu Marpel, fotògraf de l’event. Vull aprofitar per agraïr l’atenció i la bona rebuda per part d’organització i públic, que malgrat la pluja van omplir la Galería Espacio del barri de Russafa. Quan les coses es fan bé surten bé i el cicle Off_Hz és un bon exemple de feina ben feta, de cura en els detalls i excel·lent tracte. Va ser un plaer també compartir escenari amb Rauelsson, artista de Castelló que ens va oferir un concert fantàstic que també podeu escoltar aquí mateix, més lluminós i melòdic on el piano jugava un paper important. 

    Així doncs us deixo amb la gravació d’aquest concert, del qual he tornat feliç i amb molt bons records. El meu agraiment a Edu Comelles, Carlos Flores i tota la gent implicada en l’Off_Hz.

    Tal com ja us vaig anunciar a l’anterior post, aquest passat diumenge vaig publicar el nou EP, Crom, al meu Bandcamp. Aquet és el meu primer treball d’ambient construiït exclusivament amb gravacions de camp. Fins ara les havia utilitzat per crear pistes o textures més o menys atmosfèriques que completava amb altres tècniques com la síntesi o la gravació d’instruments reals, a part dels treballs de gravació de camp neta. En aquest cas tot el material que forma part de Crom prové de gravacions de camp realitzades amb un antic walkman Aiwa TP-500 que vaig aconseguir fa alguns mesos i que incorpora un micro intern. El procés de creació comença amb el recull de diferents ambients i textures sonores d’una forma força al·leatòria, les limitacions d’aquest aparell han motivant, paradoxalment, unes sessions de gravació més lliures, sense estar tan pendent dels aspectes tècnics. La idea ha sigut recollir material sonor “en brut”, sense parar atenció a distorsions, limitació de freqüències o sorolls que normalment intento evitar (cops, clicks, vent….), simplement es tracatava d’obtenir material sonor sobre el qual treballar. Un cop digitalitzat he fet servir aquest material com a matèria prima per la construcció del EP, processant de molt diverses formes aquestes senyals, que en la majoria dels casos han quedat irreconeixibles. La intenció ha sigut buscar certs aspectes “melòdics”, ja sigui aquest natural o processat, per compondre les quatre peces que formen Crom, que alhora es basen, com de costum en la meva música, en loops i estructures repetitives.

Podeu escoltar Crom online o descarregar-lo per 3€ (o més) i col·laborar amb el meu projecte. Moltes gràcies!

    Aquest proper divendres, 17 de maig, estaré actuant a València dins el circuit de concerts Off_Hz. És, si no m’equivoco, el penúltim concert d’aquest cicle itinerant que s’ha passejat per les millors galeries d’art de València, i el compartiré amb l’artista de Castelló Rauelsson, a la Galería Espacio de Russafa. Aprofitaré la ocasió per publicar a Bandcamp el meu nou treball, Crom, basat en gravacions de camp realitzades amb un vell walkman Aiwa i del qual ja us en parlava fa un parell de posts. Així doncs aquest concert em servirà també per presentar-lo en directe al sempre atent i interessat públic valencià. Serà un concert molt emotiu per a mi. 

    Haig d’agraïr a Edu Comelles i a tot l’equip que fa possible el Off_Hz per convidar-me a formar part d’una de les iniciatives més interessants pel que fa a música experimental que podem trobar actualment. Si sou per València divendres us convido a venir-hi i escoltar Crom en format directe, juntament amb algun tema antic, improvisació i material nou.  

    El video és de la meva darrera actuació a València, el maig de 2012, realitzat per Damià Jordà.

   Avui s’ha publicat Sonidos en Recesión, el nou projecte recopilatori impulsat per L.E.A ediciones (la escucha atenta) comissariat per Juanjo Palacios i Edu Comelles, i del qual he tingut l’honor de partiticpar. Aquest disc ens apropa a diferents visions sobre la crisi per part d’un bon grapat d’artistes sonors vinculats a la fonografia. S’han buscat formes de plasmar tota una sèrie de sentiments, pensaments, idees i denúncies per mitjà de la fonografia, intentant evitar els sons de les manifestacions i protestes populars, que ja estan prou documentats en diferents referències i portals, atesa la ràpida expansió de la fonografia en els darrers anys. D’aquesta manera L.E.A. ediciones ha aconseguit un treball variat, amb molts punts de vista i enfocaments diferents sobre un tema que, per desgràcia, ens toca a tots d’alguna manera o altra. Son 28 peces sonores en total, acompanyades cadascuna d’un petit text on l’artista explica la seva intenció i/o el procés de creació.

   Pel que fa a la que jo aporto porta el nom de “records d’un bloc abandonat” i gira entorn la idea d’edificis buits, abandonats o a mig construïr que podem trobar a qualsevol ciutat. Son llocs tristos, reverberen el que arriba de fora, però preténen que ningú escolti aquesta reverberació, i preténen també no generar res, simplement estan esperant, en una pausa indefinida. Aquesta peça pot estar enmarcada juntament amb “Cendra” i “Fàbrica amb foc” dins del que podriem dir una sèria dedicada a espais buits, amb la qual intento recrear certs ambients sonors imaginaris a partir de diferents gravacions de camp i molt processat.

    Podeu descarregar gratuitament Sonidos en Recesión des de la web de L.E.A. Ediciones.

    Fa un parell de setmanes que treballo en un nou EP que publicaré aviat directament al meu Bandcamp. Rondava per casa un walkman vell, i en vaig trobar un altre que no només grava sinó que incorpora un micro intern, un Aiwa TP-500 “voice recorder”. Volia aprofitar aquests aparells i fer-ne alguna cosa i vaig començar a trastejar-los i buscar-li possibilitats. Una de les primeres coses que he intentat ha sigut la creació d’una cinta en loop, cosa que de moment ha resultat en un fracàs estrepitós. Hi ha varies webs que tracten aquest tema, però acaben sent enganyoses i amb falta d’informació, ho pinten prou fàcil però poques parlen del problema principal d’aquesta tècnica, la cinta rellisca. La teoria és molt maca però a la pràctica és molt més complicat del que sembla. Tot i això segueixo donant-li voltes i espero trobar-hi solució, bàsicament buscant una arandela de goma (rubber washer) de la mida adequada que m’ajudi a arrossegar la cinta. Si ho aconsegueixo ja us explicaré… i si algú té idees seran ben rebudes!

    Mentrestant m’he dedicat a omplir una cinta de noranta de gravacions de tota mena aprofitant el micro intern del TP-500 i el peculiar so analògic de baixa qualitat que enregistra, la limitació del rang de freqüències i la saturació. Amb tot aquest material és amb el que estic construint aquest nou EP, experimentant amb samplers i cadenes de efectes. La intenció és buscar drones més o menys harmònics per a construir les quatres peces d’ambient que formaran aquest nou treball, de moment sense nom.

Sempre he desitjat publicar a Webbed Hand Records. Va ser un dels primers netlabels que vaig coneixer, allà al 2003, en un moment en el que estava descobrint la música ambient més experimental, drònica i fosca. Havia estat rebuscant en els seus inicis; Tangerine Dream, Klaus Schulze i companyia, era una època on teniem el Soulseek rulant 24 hores i en alguna d’aquestes descàrregues va caure alguna cosa de les primeres referències de Webbed Hand Records. De fet la música netaudio la vaig descobrir d’aquesta forma, descarregant per Soulseek, així va ser al menys com vaig coneixer també Thinner Records. En aquell moment Nigul encara no existia però de seguida em van fascinar aquests primers llançaments de Webbed Hand, i em vaig dir que seria genial fer aquesta música i publicar en aquest segell estrany de sonoritats tan miserioses. Tenen un lloc especial en el meu record les seves primeres publicaciones, especialment les de la sèrie “Rain”, discos d’una sola peça d’ambient cíclic i minimalista; música per a tenir de fons mentre llegeixes, dorms o medites. I precisament així la feia servir, recordo que pràcticament cada nit m’adormia escoltant la música de Webbed Hand Records. 

Dos anys més tard, al 2005, arrencava el projecte Nigul amb un Ep autoeditat a archive.org. Des del moment que el projecte arrencava vaig tenir clar que un dels objectius seria aconseguir publicar alguna cosa a Webbed Hand. Si no recordo malament, en aquell moment el segell no acceptava demos, però em vaig prometre que quan tingués alguna cosa amb cara i ulls provaria sort. El temps va anar passant i els projectes van anar evolucionant, al final vaig acabar estrenant el projecte a Far From Showbiz, un netlabel polonès que per aquells dies també estava fent una feina molt interessant, també a Kaos Ex Machina. Tot i que estava content amb aquests primers treballs,en aquell momentno els veia de suficient qualitat com per enviar-los a Webbed Hand, al qual tenia bastant idealitzat. Com que no acceptaven demos volia fer un treball suficientment bo perque nom’el tiressin enrere. El temps seguia passant i al final vaig coneixer a l’Edu Comelles, que poc després arrencaria el projecte d’Audiotalaia, on he publicat la meva música fins ara. La pròximitat i la meva amistat amb ell va fer que pogués publicar música fàcilment i poc a poc la idea d’editar alguna cosa a Webbed Hand va anar perdent urgència, encara quemai va desapareixer.

Han passat ja deu anys des que vaig coneixer aquest segell nordamericà capitanejat per C.P. McDill i finalment he publicat un disc amb ells. Es tracta del primer volúm de la meva “Rain serie”. Cada artista pot realitzar fins a tres volums d’aquesta sèrie, i la meva intenció és fer-los tots tres, potser al llarg d’aquest 2013. De moment aquí tenim el primer, basat en una gravació de camp de pluja d’una hora de duració i sobre la que s’ha anat construint tota la peça. Espero que us agradi….

DESCARREGA RAIN 1 (FLAC + MP3)

Avui s’ha publicat la vuitena de les Breath Compilations que organitzal el netlabel mexicà Breathe capitanejat per Quetzal Contla. Son catorze temes d’artistes d’arreu del món, entre els quals trobo algunes cares conegudes, com Logical Disorder, Juan Antonio Nieto, Substak (un artista que fa poc he descobert i que m’encanta pel seu estil minimalista) o Yosoyunotrotu, el fantàstic projecte col.laboratiu entre Krzysztof Polaczenko i el propi Quetzal Contla.

   Jo també he tingut el plaer de contribuir a aquesta vuitena Breathe Compilation amb “un cercle petit”, una peça d’ambient drone minimalista basada en ones sinusoidals i, com no, gravacions de camp. Descarrega el disc sencer aquí.

   Avui és dia de Tots Sants i es compleixen quatre anys de la publicació del disc “un cas estrany” a Audiotalaia. No acostumo a recordar els anniversaris de les pubicacions, però aquesta coincideix amb un dia molt assenyalat, i amb l’Edu ja ho vam fer venir bé perque així fos. Passa una mica el mateix amb l’anterior treball “Pedra, sang”, editat per Kaos Ex Machina i que va veure la llum el dia de nitbona, aquest any en farà cinc.

   Despres de quatre o cinc anys de la publicació d’un disc és un bon moment per mirar enrere, tornar-lo a escoltar i repassar els errors i les coses ben fetes. Així que aprofito per compartir de nou l’enllaç per si voleu repassar aquest treball, o descobrir-lo si no el coneixeu. Diria que es tracta d’un treball encara bastant proper al dark ambient, seguint l’estel.la del “pedra, sang” però potser amb una mirada una mica més seriosa, buscant un so més fi i no tant barroer. El disc acaba amb un dels temes que més orgullós m’ha fet sentir, “hivernacle”, molt fosc i amb un us ja més que evident de les gravacions de camp.

Us convido a descarregar-lo, fent click a la imatge de la portada o aquí mateix.

   El passat mes de març ja vaig anar a actuar a La Maria Club a Barcelona. Va ser en motiu de la presentació del projecte Wingu (leo betinelli + nigul), un projecte que de moment no ha donat més fruits però al que tampoc tanquem la porta, ja que no va anar pas malament aquell concert, potser ha sigut la falta de temps o la costum de treballar sol. Ara he tornat a ser convidat a actuar a la seu de la associació A.I.R.A.M, aquest cop per Dusty Cri, un artista al que fa temps que conec, ja que sempre que he pogut he mirat de portar-lo a tocar a Mollet. Dusty està ficat en el projecte L.A.B [live analogue beats], que bàsicament consta en la organització d’un cicle de “nits interactives” on es poden veure documentals, concerts en directe i sessions de Dj. Per exemple, aquest pròxim dissabte 3 de novembre tenen el documental “Tokyo techno tribes” (que no te gens de mala pinta) a les 22:00h, el meu concert a les 23:00 i una sessió amb Yuki Fukuyama. L’event de Facebook aquí.

   A.I.R.A.M. (Associació independent recreativa d’autoconsum i medicinal) és una associació privada de fumadors de tabac i cannabis sense ànim de lucre. La entrada és gratuïta per a tots els sòcis. I per als que no ho son s’en poden fer per un any, tenint accés a totes les activitats que fan, per només 20€.

   Aquest dissabte, per la meva part estreno portàtil, així que espero oferir un concert més ric i amb més elements en directe. Presentaré principalment coses que encara no han estat publicades, esteu tots convidats!

Tot just d’aquí una hora comença el meu nou programa de ràdio, Núvol de fum. La experiència d’aquest estiu fent Al Núvol ha sigut força bona i al final m’animo a arrencar aquest nou projecte radiofònic. A núvol de fum escoltarem música que podem aconseguir gratuïtament a través d’internet, i es presenta com un programa de música ambient i electrònica minimalista, en el que englobarem ambient, drone, experimental, dub, tech-dub, idm i segur que moltes altres músiques. El fet és passar una horeta a la setmana rebuscant i regirant internet a la recerca de temes interessants. També és la meva intenció donar a coneixer netlabels i artistes… i també noves músiques tant a un públic interessat en aquests estils com a qualsevol persona oberta a escoltar i descobrir.

  Núvol de fum s’emet els dijous a les deu de la nit a través de Ràdio Mollet (repetició dissabtes a mitjanit), i tindreu tots els podcasts disponibles cada setmana al blog del programa, juntament amb enllaços a artistes i segells.

Doncs aquí em teniu amb el senyor Edu Comelles i els alumnes del taller d’iniciació a la fonografia del festival Eufònic. Ha sigut un cap de setmana intens i ple d’activitat a Amposta i el delta del Ebre, i el taller ha sigut tot un èxit. M’ha sobtat molt gratament la motivació i ganes d’endinsar-se en el món de les gravacions de camp pels participants del taller, la veritat és que no m’esperava una tant bona acollida, per la qual cosa em sento molt satisfet amb el resultat del taller. Vam sortir a gravar una mica i vam captar cosetes interessants, que poc a poc digerirem i de les quals espero que en surti alguna cosa. Igualment la organització s’ha portat estupendament amb nosaltres, la casa on hem fet nit era perfecte, hem estat molt còmodes. Realment m’en porto un munt de bons moments i nous amics.

Pel que fa a la resta del festival també puc dir que ha sigut tot un èxit (tot i que encara s’està cel.lebrant, i m’estic perdent molta cosa bona), les poquetes coses que he vist m’han agradat molt i m’han donat nous punts de vista sobre certes coses, i no només al que es refereix a la música… Genial perque d’això es tracta.  M’ha fet particular il.lusió coneixer a Vicent Fibla i a Oriol Rosell, dues persones a les que admiro des de fa temps. Va ser genial la velada que vam compartir l’Oriol, l’Edu i jo.

   Vinc encantat i amb nous projectes al cap, content, feliç i emocionat.

Avui em passejo per Amposta i el Delta a través de Google Earth, demà al vespre serà en carn i òssos, i gaudint de les fantàstiques activitats de l’Eufònic. Tot és a punt per al taller d’iniciació a la fonografia que impartiré amb l’Edu Comelles, serà un taller molt participatiu on intercanviarem experiències i sortirem a caçar els sons que l’entorn ens ofereixi (encara ets a temps a apuntar-te!).

El dia 25 de setembre surt a la venta oficialment Parallel Paths, el primer LP de Cello+Laptop, editat per el segell de Madrid Envelope Collective, però des de ja mateix pots encarregar la teva còpia a través de la web del segell. Edu Comelles i Sara Galan han confiat en mi per a la realització del màstering d’aquest treball tot i ser el primer encarrec que faig d’aquest tipus. La masterització musical és potser el més misteriós i complicat dels procesos d’elaboració d’un disc i tot i ser encara inexpert i no comptar del equip més adequat ells han confiat en mi alhora de realitzar aquest acabat final als seus preciosos temes, cosa que els agrairé sempre. He procurat contrarrestar aquestes deficiències d’experiència i d’equip posant moltíssima cura en el que feia, comparant constantment els originals amb els canvis que realitzats i parant especial atenció als espectrometres i demés eines d’anàlisi visual. Un cop finalitzada la feina puc dir que estic força content amb el resultat, i els interessats també, que és el més important. Tinc moltes ganes de seguir aprenent i avançant en aquest camp, i aquest primer encàrrec fa que em senti orgullós i animat per continuar.

Com imaginareu conec bastant bé aquest disc i sincerament us dic que és un treball magistral, una música plena de sentiment, molt cinematogràfica, realment el nivell de compenetració entre Edu i Sara, entre la manipulació digital i l’execució analògica és elevadíssim i funciona a la perfecció, cosa que també comprovareu si aneu a algun dels seus concerts. A més a més el CD ve amb una presentació excel.lent. Jo de vosaltres l’encarregava ara mateix :)

He començat alguns projectes interessants els quals ja aniré explicant a mesura que avancin, un d’ells la preparació d’un taller d’iniciació a la fonografia per a un nou festival a les Terres de l’Ebre. L’Eufònic es presenta com una mostra d’art sonor i visual amb un cartell i oferta d’activitas variada i interessantíssima del 7 al 10 de setembre; Angel Molina, Arbol, Balago o Raül Fuentes son alguns dels artistes que hi passaran. A part es realitzen dues residències artìstiques, xerrades i tallers.

El taller d’iniciació a la fonografia l’impartiré juntament amb l’Edu Comelles. Junts ens complementarem en les explicacions, que tocaran temas més tècnics relacionats amb el so, micòfons o arxius digitals i una part més centrada en la fonografia, història, pràctiques i altres temes. Sortirem tots a gravar i aprendrem quatre trucs per editar les nostres gravacions. El taller té un cost de 30€, rebreu més informació sobre la inscripció escrivint a info@eufonic.net

Esteu avisats!

Aquest divendres 29 de juny comença Al Núvol, un programa de música electrònica a Ràdio Mollet. Al Núvol és un nou projecte que arrenco amb molta il.lusió i ganes d’apredre del mitjà de la ràdio. Al programa hi sonarà molta música electrònica, sense enfocar-se a cap estil en concret, simplement bona música. S’emetrà divendres (repetició dissabte) de 20h a 21h al 96.3 FM (mollet) o per internet a www.radiomollet.com

Trobareu més informació al blog del programa http://alnuvolradio.blogspot.com

Excel.lent experiència al Gargall. Tots els que hem passat per allà ens hem meravellat de l’al.lucinant espai que és el Konvent de Cal Rosal, perfecte per a un esdeveniment de les característiques del Gargall. Haig de dir primer de tot que m’agradaria haver pogut aguantar una mica més, però la grip que encara cuejava, la tos i el malestar van fer que no disfrutés del festival com hagués volgut, i finalment al caure la nit vam caure nosaltres també i no vam cumplir la promesa de quedar-nos a passar la nit. La veritat és que tot el dia de concerts, amb les seves cervesetes… van acabar passant factura. Tot i això vam passar un dia excel.lent entre bona gent, molt bona música i amb un deliciós arròs amb bolets de per mig. Vam arribar ben d’horeta, faltava una estoneta perque la @bzzzbip acabés la seva sessió que donava el tret de sortida al festival.

L’espai és simplement increíble. Una colònia industrial mig en runes reconvertida en centre de creació artística, on es celebren diferents actes durant tot l’any. Des del konvent s’ajuda i s’afavoreix la interrelació d’artistes i disciplines per a creació de nous projectes. L’acte més important és potser el konvent puntzero, que es celebra per les dates de Sant Joan i on hi ha tres dies d’exibicions, concerts i tota mena d’activitats artístiques. Apunteu-ho a la agenda perque no queda gaire.

Així doncs, vam passar un dia genial al Gargall, les actuacions de dia van abarcar un ventall força ampli de música electrònica i experimental, des de l’ambient i el drone fins al techno rebentat i obsessiu que sonava a última hora. No és per escombrar cap a casa però he de destacar els concerts de Sustainer i Adrià Bofarull. El primer, malgrat els problemes de la calor i llum de tocar a ple sol va fer un directe impecable, ambient lluminós, música ingràvida, guitarres, pianos… Em va encantar. Per la seva banda l’Adrià també em va sorprendre molt amb el seu directe (era el primer cop que el veia), un concert on vam poder veure i gaudir de la seva forma de treballar amb el sampler, amb una gran varietat de sons i textures i una excel.lent dinàmica. A mig concert la Cristina em va comentar: “això és com sons de l’espai, de l’univers”, em sembla que no podia haver estat més acertada. Pel que fa al meu concert crec que potser va ser una mica massa dur, ja portava unes quantes birres a sobre i allò sonava fort així que vaig anar tirant de drones foscos i gravacions manipulades i mica en mica es va anar liant la cosa. No sé a fora però a dintre amb el so de monitors va sonar molt dur, ara, jo vaig disfrutar com un nen, tot i les cagades, que també n’hi van haver. :) El senyor Sustainer, per cert, és l’autor de la foto que ilustra aquest post.

La organització del festival va ser excel.lent, tot un equip de gent que ens va tractar molt bé, fent que ens sentíssim entre amics. Un cop més em sap greu no haver-nos quedat a passar la nit. Vam acabar caient… però hi tornarem, això segur.

Aquest proper cap de setmana (26 i 27 de maig) participaré al festival (((gargall))) que se celebra a la comarca del Berguedà. Fins enguany, aquest havia sigut un festival urbà de soroll i noves sonoritats que tenia lloc a diferents punts de Manresa, i pel que sembla més centrat en bandes i no tant en música electrònica com és el cas d’aquesta nova edició. L’escenari per aquest nou format del festival serà el Konvent de Cal Rosal, un espai del qual poca cosa en sé, però pel que puc entreveure ideal per aquest tipus d’activitats i molt inspirador. És un plaer per a mi participar-hi, ja que compartiré cartell i escenari amb alguns amics i coneguts. És el cas de l’Antònia Folguera, que sota el nom de Bzzzbip obrirà el festival dissabte al migdia amb una sessió de les seves. Com que encara no l’he vist mai en acció no sé per on tirarà la cosa, però segur que tindrem una dosi de bon gust i qualitat. Els directes seguiran durant tot el dissabte dins la programació diurna del festival. A la part central, és a dir, entre les 16:15h i les 19:15h tindrem un petit showcase d’Audiotalaia on actuarem Sustainer, amb el que ja vaig compartir cartell en el showcase del Niu, Adrià Bofarull, el qual porto varis dies seguint les seves aventures en una residència artístico-astronòmica a través del seu blog, i jo mateix, que com sempre tocaré els meus darrers temes i també coses noves.

La programació del festival seguirà dissabte a la nit amb un cartell més enfocat a la música de ball. Aquest Gargall Club començarà amb els companys de discontinu records i la seva mescla d’IDM, dubstep i el que faci falta amb Discontinu Dj, Pauk i Xtrngr. Acabarem la nit amb una mica de techno (que no falti!), descobrint els directes de D pressure i Clickman. D’aquesta froma dissabte es presenta com el plat fort amb un total de 16 actuacions…

Diumenge rematarem el festival amb més actuacions, dels coneguts repetiran Bzzzbip i Xtrngr.

Així doncs aquest serà un cap de setmana força mogut, un munt d’artistes en un lloc especial, un espai que segur que serveix per a compartir experiències i projectes, així com per a descobrir noves músiques i noves formes de crear-les. La entrada es gratuïta. No es pot demanar res més.

Seguirem informant.

Aquesta setmana el meu tema “cendra” ha sonat al programa de Radio 3 “Sismógrafo”. Com explicava al post anterior aquest tema s’ha publicat a la recopil.lació que han organitzat conjuntament el netlabel Escala i el propi Sismógrafo. És tot un honor que el senyor @jordi_giraldez presenti aquest tema per les ones radiofòniques.

El setembre passat vaig participar al Simbiòtic 2011 que es va celebrar a Llorenç del Penedès, durant aquells dies ja vaig relatar aquí mateix l’experiència de desenvolupar aquest treball/projecte (o com vulgueu dir-li), els posts van ser aquests: 1, 2, 3 i 4.

Després de tots aquests mesos ja tocava publicar i exposar una mica els resultats. Tal i com vaig prometre al seu moment he preparat un petit disc amb una selecció del material que vaig gravar a Llorenç durant el projecte. Aquest recull de gravacions s’ha de veure com una col.lecció de postals sonores del poble, enregistrades i no manipulades, deixant de banda alguns processos bàsics i més aviat mínims d’equalització i masterització.

Dins l’arxiu de descàrrega d’aquest treball trobareu un document que fa una mica de memòria d’aquest projecte, de com va sorgir i com es va desenvolupar.

Feia dies que volia comentar la publicació del magnífic nou recopilatori d’Audiotalaia i al final se m’ha ajuntat amb el llençament d’una altra recopilació, coordinada entre Esclared i Sismògrafo. He tingut la sort de poder participar a les dues, la sort i l’honor de poder compartir disc amb alguns dels noms més importants del panorama ambient i experimental d’avui dia.

Per un costat Audiotalaia va publicar la setmana passada “desde la Atalaia”, referència que celebra la cinquantena de publicacions del segell d’Edu Comelles fent un extens recorregut pel panorama experimental actual a españa. Una trentena d’artistes de tots els racons de la geografia española aporten el seu estil i la seva visió de la música experimental. Molts d’aquests artistes ja han publicat a Audiotalaia, que des de fa temps ja busca una línea més centrada en artistes nacionals. És un disc llarg, dividit en quatre parts, i que s’ha d’anar degustant a poc a poc.

L’altre recopilació, “Escala2.3”, l’han organitzat i publicat el netlabel Escalared i el programa de ràdio 3 Sismógrafo, dirigit per Jordi Giraldez. Es tracta d’un altre disc amb molta música, gairebé cinc hores, que també haurem d’anar desgranant amb calma. Tot i que encara no l’he escoltat sencer jo diria que potser tira més cap al ambient.

Respecte a les meves aportacions a aquests discs es tracta de dos temes que en certa mesura relaciono i formen part d’un mateix concepte. “Fàbrica amb foc” i “cendra” es basen bàsicament en drones generats a partir de capes de gravacions de camp.

Podeu descarregar aquestes dues magnífiques recopilacions a les respectives pàgines.

Ja està disponible a Bandcamp el meu nou treball, titolat “hrmtsm_3”. Aquest disc és un intent de tornar als principis del projecte, quan començava a presentar-lo en directe. En aquells primers concerts vaig optar per fer una cosa més rítmica, alguna cosa entre l’ambient i un minimal techno lent i mandrós. D’allà van sortir al voltant d’una dotzena de temes sense nom separats en dos sèries, van ser “hrmtsm_1” i “hrmtsm_2”. Aquestes peces no s’han publicat mai, i no estic segur de si s’acabaran publicant algun dia o no. Es basaven en patrons rítmics i loops intercambiables que en aquelll moment em van ajudar a organitzar els directes d’una forma més programada i matemàtica, seguint les pautes del techno. Tot i que estan bastant inmadurs i tenen un so clarament millorable els hi tinc una estima especial, ja que van ser els que em van ajudar a portar el projecte als escenaris, començant per les primeres edicions del festival Störung. Després d’aquests primers concerts tot va canviar, vaig seguir pel camí de l’ambient i el drone, estils amb els que he anat treballant i amb els que realment em sento mes còmode, poc a poc he anat incorporant més gravacions de camp fins arribar al punt on sóc ara.

Però mai he volgut que Nigul es quedés en un projecte previsible i repetitiu, vull seguir provant coses noves i aquest treball és com una petita escapada del meu estil habitual. Fa uns mesos vaig voler fer un petit homenatge a aquells primers temes creats per al directe, partint de la mateixa idea però ampliant el concepte amb les noves eines i materials que he anat descobrint durant els anys, básicament les gravacions de camp. Així, en aquest “hrmtsm_3” les gravacions son la base de les diferents peces, però utilitzades d’una forma diferent de com ho he fet fins ara. Aquí he emprat gravacions de diverses procedències per crear loops que formaran aquests patrons rítmics i esquelet de les peces. El resultat, comparat amb aquells primers temes, té un so molt més orgànic, potser més fosc, però també més evocador d’imatges, no tan assèptic.

Així podria definir “hrmtsm_3” com una música entre l’ambient i un techno creat a partir de gravacions de camp. O potser una esècie de downtempo fosc i estrany. Per mi és un exercici més, un altre experiment que amb la seva publicació m’obre la possibilitat de seguir-hi treballant i ampliant el concepte, i també de tornar a portar al directe aquest tipus de composicions amb beats més marcats.

Per al disseny de la portada he comptat amb una magnífica fotografia de psyCodEd extreta de la sèrie que va fer quan ens va visitar fa un parell d’anys a Barcelona. Passeu per la seva web i veureu el gran treball que està fent.

Aquí teniu doncs el meu nou disc, “hrmtsm_3”. El podeu escoltar i descarregar desde Bandcamp, ja sabeu que els 3€ que demano per la descàrrega seran ben emprats en fer que el projecte de Nigul segueixi avançant i creixent.

ScannerFM i LEV han obert una convocatòria per anar a tocar al festival de Gijón i he presentat aquesta petita demo amb cinc temes. A veure si hi ha sort ja que tindria la oportunitat de veure en concert a Soap&Skin, creuarem els dits…

La foto que ilustra aquesta demo és com no, de Sonia Villegas.

LEV 2012 Nigul by Choplin on Mixcloud

Doncs dissabte vam fer el primer concert de Wingu, amb el senyor Leo Bettinelli a La María Club. Em va sorpendre el lloc, molt arreglat i amb un so prou aceptable. L’ambientera molt bo també i em van quedar ganes de fer una sessió de Dj per tan distingit públic. Espero poder-ho fer algun altre dia…

L’experiment va anar força bé també, en Leo es va presentar amb un bon arsenal de cacharros varis que escupien sons electrònics ben interessants, que sumats a uns quants dels meus ambients fosquets a base de gravacions de camp van acabar inundant la sala de boirina sonora. Al final ens vam animar i algú va acabar ballant i tot ja que vaig provar tres temes nous, molt més rítmics, i que espero publicar en breu en un nou treball que es dirà hrmtsm_3. Aquest treball segueix una idea que vaig començar a desenvolupar quan començava a presentar el projecte de Nigul en directe; temes, com dic, molt més rítmics, tots a certa velocitat, i fregant gairebé el techno, per dir-ho d’alguna manera. És com una trobada entre hermético i nigul. Però bé, cada cosa al seu moment… Espero penjar-lo a Bandcamp d’aquí poquet…

Després de la bona experiència del concert a La Maria repetirem segur. Així que ben aviat tindrem noves dates per a Wingu.

L’estiu passat vaig participar al festival Niños Consentidos que es celebra trimestralment a la sala Freedonia de Barcelona, recordo que coincidia amb el sónar i sortint del CCCB vam anar directes a aquest local del raval per fer el meu concert. Estavem molt cansats i vam marxar d’hora però sens dubte vam constatar que el Niños Consentidos és un festival de propostes arriscades més enllà de la música. Allà vaig coneixer a un dels seus organitzadors, Leo Bettinelli. De fet un amic en comú ja m’havia parlat d’ell i precisament per això vaig anar a petar allà. Amb en Leo vaig parlar una estona i va quedar oberta una porta a una futura col.laboració, i ha sigut ara, gairebé després d’un any, quan hem creuat aquest llindar i arrenquem aquest treball en comú que hem anomenat “wingu”.

Aquest nou projecte està pensat principalment per al directe i serà com un diàleg entre el meu ambient i drones i la seva improvisació experimental. Crec que tot plegat es pot complimentar molt bé, i que poden sortir coses molt interessants, la idea és fer que el projecte creixi i agafi el seu camí a poc a poc. En Leo té experiència col.laborant amb gent i fent improvisació, i m’agrada el que fa així que començo aquest nou projecte amb molta il.lusió.

De moment podem anunciar dos concerts, dels quals us n’ampliaré la informació aviat… Per ara dir només que seràn el 5 i 10 de març a Barcelona.

En Leo va estar fa poc també a la valenciana Clínica Mundana per al cicle Herzios, parada ja obligada de peregrinatge per als amants de la música experimental. Hi va participar amb un altre projecte de col.laboració, en aquest cas amb Otra Carpeta, un prolífic artista afincat a Barcelona. Junts han publicat un treball d’improvisació al netlabel Clinical Archives [ca489]. Us deixo amb aquest concert que van fer Leo Bettinelli i Otra Carpeta al cicle Herzios. Estigueu atents a nous comunicats! :)

Ahir mateix es va publicar aquest treball al netlabel portuguès Green Field Recordings. És la col.lecció de gravacions que vaig fer aquest estiu quan vaig estar passant uns dies a Queralbs i Núria. És un lloc que em té encantat des de tota la vida i vaig voler aprofitar la meva estança allà per intentar retenir alguns dels sons que s’hi troben. El paisatge sonor de Queralbs i la vall de Núria s’ha mantingut inalterat durant els anys, i encara s’hi pot respirar la tranquil.litat i la pau del que direm “la vida antiga”. El so de l’aigua de mil i una fonts i dolls, el riu freser, els ambients de nit o la vida del poble son alguns dels elements “retratats” en aquest disc, son deu fotografies sonores que en poc més de vint minuts em transporten a aquells paisatges verds d’estiu, a les imponents muntanyes i a la vida paral.lela que sembla que hi ha fora de les brutes ciutats.

Podeu descarregar aquest disc des d’aquí. També està disponible a bandcamp en format wav per un més que mòdic preu.

Green Field Recordings és un netlabel dedicat a les gravacions de camp, sobretot inalterades, portat per Luis Antero, un altre apassionat del paisatge sonor. És molt recomanable fer un bon repàs a la discografia publicada fins ara, ja que hi ha treballs realment bonics.

Aquest divendres tindré la visita de l’Edu Comelles, el qual veiem a la foto presentant el seu Orange Country a la audiència mexicana fa un parell de mesos. Sempre és una alegria rebre la seva visita ja que és moment de llargues converses on teoritzem, divaguem, ens queixem i somiem nous projectes plens de sorollets i gravacions. A més divendres a la tarda realitzarem un concert a La Bombeta aquí a Mollet, concert que aprofitarem per posar-nos al dia dels nostres propis sons i de pas per posar al dia a tothom qui es vulgui acostar, que veure un concert així no és habitual a Mollet del Vallès, ciutat dormitori.

Per la meva part prepararé un set especial on introduiré noves fonts sonores mai vistes en els concerts de Nigul, estrenaré alguns temes nous que publicaré aviat i improvisaré sons, loops i textures. L’Edu ens portarà una experiència sonora en “3D” en un concert per auriculars on es jugarà amb el so “de fora” i “de dins”, així doncs que la cosa pinta la mar de bé. A més a més, i guardeu-me el secret, hi haurà una petita sorpreseta final.

La Bombeta és una associació cultural sense ànim de lucre de Mollet que ofereix tot tipus d’activitats relacionades amb l’art i la cultura. La cita és divendres a les 20h al carrer Lluís Duran, nº109 (al costat de l’estació de renfe).

foto: Ariette Armella

Aquesta setmana s’ha publicat el concert que vaig fer a València el passat maig, dins el cicle Herzios! organitzat per La Clínica Mundana en col.laboració amb Audiotalaia. Era el segon cop que presentava la meva música a La Clínica, una galeria d’art petitona i molt acollidora amb una programació molt completa i un públic fidel, un bon punt de trobada per artistes i ments inquietes. Allà mateix s’organitza el cicle Herzios! que un cop al mes presenta propostes de música experimental, ambient, gravacions de camp i totes aquestes coses que tant ens agraden. Per la darrera temporada de Herzios! van passar artistes com Paul Bradley, Juan Antonio Nieto, Alozeau, David J Fonseca, Jazznoize i un munt més, tornant-se, des del meu punt de vista, en tot un referent de la música experimental a València.

D’es d’aquí Barcelona em dóna la impressió que La Clínica ha fet molt més que això, a través de facebooks, twitters i demés no és difícil adonar-se de la comunitat artística que s’ha format al voltant d’aquest espai, una comunitat activa que no deixa de generar col.laboracions, realimentant-se des de dins i projectant-se cap a fora. L’exemple més clar el trobem amb La Orquesta Mundana, una formació sorgida de La Clínica i per a La Clínica.

Així doncs, gràcies al meu amic Edu Comelles el passat maig visitava per segon cop La Clínica, aquesta vegada per presentar el meu darrer treball publicat a Audiotalaia, Cérvol. Compartia cartell amb el gran Jean Montag (podeu escoltar el seu directe aquí) i per la tarda, mentre esperavem l’hora del concert, vaig poder comprovar com aquell espai de la plaça de l’àngel és un lloc ideal per intercanviar idees i compartir projectes. El mateix Edu s’encarrega d’enregistrar els concerts de Herzios! i ara La Clínica ha obert una pàgina de Bandcamp per compartir en streaming aquests i altres documents sonors generats allà. Els concerts estan gravats am un parell de micros Rode NT5 punxats a una Zoom H4.

Bé, espero que us agradi, i no deixeu de visitar La Clínica Mundana quan passeu per València!

Freesound.org és un d’aquests projectes que fan que un se senti orgullós de Barcelona. Aquesta gegantina comunitat i biblioteca de sons segueix creixent, i no només en gravacions, fa poc que han estrenat una nova interfaç molt més neta i user friendly. A part des del propi projecte es gestionen d’altres com el mapa sonor de Barcelona sonsdebarcelona.

L’any passat vaig començar a visitar amb més regularitat aquesta pàgina per buscar sons per les pràctiques de posproducció de video que feiem a classe. Bàsicament ens donaven escenes en silenci que haviem de sonoritzar amb el que trovessim a freesound. Son treballs meticulosos però molt entretinguts i gratificants (sobretot quan surten bé).

Llavors vaig començar a pujar alguns sons per contribuïr jo també en aquest projecte, en el meu usuari trobareu alguns samples i gravacions de camp que espero que siguin d’utilitat per a algú, potser algun estudiant de pospo… Espero seguir aportant més sons de tant en tant.

Aquest és el títol del nou tema que he pujat a Soundcloud. Més que un tema acabat és com un apunt o una prova del que podria ser una cosa més extensa. El repte en aquest cas era trobar textures i drones sense que aquests siguin tan greus i foscos com als que estic acostumat. He utilitzat alguns sons de llibreria que he “estirat”, una pista amb gravacions de camp i molta reverb. Tot molt processat espacial.

Doncs segueixo amb els plats del Mariano a casa i he pogut gravar un altre mixtape amb els discs que vaig acumulant amb els anys. Espero que no sigui la última que gravo, que encara tinc alguna petita joya més amagada per alguna estanteria, però haurà de ser ràpid perque el Mariano tampoc es mereix un segrest dels seus plats com aquest.

Anant al mixtape, he fet una selecció d’alguns dels meus discs i temes preferits del que a principis de segle es va denominar “indietrònica”, bàsicament cançons de pop i folk amb elements d’IDM i electrònica. Morr music va ser per mi el segell que va obrir la porta a aquest estil amb un catàleg ple de treballs genials que van marcar una època per mi: Isan, Ms John Soda, Herrman & Kleine, Múm… s’han convertit ja en uns clàssics. Junt amb ells he seleccionat alguns temes més moderns: Anímic, the Accidental, Blood music. Acabo el mixtape amb tres dels meus vinils més apreciats; Lucrecia Dalt, Soap & Skin i les Gymnopédies de Isan.

Espero que us agradi, moltes gràcies per escoltar.

Descàrrega aquí: http://www.megaupload.com/?d=2IX1AF2V

Nigul - mixtape d’indietrònica en vinil by Choplin on Mixcloud

Un projecte com el Simbiòtic només podia anar bé. Ja fa molt temps que veia les ganes i l’energia de tothom, des de la organització fins als artistes, sense oblidar la gent del poble que s’ha involucrat cegament en un projecte que gairebé no coneixien o no es feien a la idea de com podria ser i què podria aportar. Escoltant els comentaris de tothom durant el vermut-despedida del projecte va quedar clar que sí que ha aportat coses al poble de Llorenç, així com el poble ens ha aportat molt als artistes participants. D’això s’en diu Simbiosi.

El cap de setmana passat Llorenç es va omplir d’art, diferents espais, carrers i vinyes van acollir les propostes que deu artistes foranis hem desenvolupat en simbiosi amb el mateix poble, alimentant-nos de les seves històries i paisatges i fent passar aquest aliment amb un bon got de vi Les Cometes.

Em vaig perdre algun acte de divendres a primera hora ja que estava preparant la meva presentació a l’església, però el Simbiòtic ja havia arrencat amb la xerrada inicial i el projecte de la Diana Gadish “sobre la pell de Llorenç”.

A l’església esperavem en Víctor Turull i jo, a punt per començar la petita apologia del so amb els nostres projectes. El Víctor treballa sobre la veu i ens va oferir una peça de 40 minuts on les set notes de l’escala s’allargaven com infinits drones que feien ressonar tot el nostre cos a les diferents freqüències, tot això acompanyat de cant harmònic, d’un impressionant bol de quars i de la veu de 7 membres de la coral de Llorenç.

A les nou començava la meva presentació del “Paisatge Sonor de Llorenç”. També dins l’església. M’interessava molt el sentit experimental de fer aquesta improvisació de gravacions de camp dins un espai amb tanta reverberació com és l’església. Quan preparava les gravacions i feia les primeres proves a casa no sabia com sonaria tot allò dins l’església, i va ser allà on vaig intentar adaptar-me al inmens so de d’aquell espai. Aviat publicaré la gravació d’aquest concert, que la vaig realitzar un cop més amb el material prestat per EMAV. Sembla que la presentació va agradar força, o al menys va despertar cert interès en l’entorn sonor del poble, i aquesta era la idea.

La nit va seguir amb el projecte de l’Esther Freixa, que ens va obrir una porta a la imaginació ensenyant-nos la vida privada dels capgrossos de Llorenç, una història que va arrencar moltes rialles entre grans i petits, tot i el fred que per una mala casualitat feia a la plaça del castell. Més tard anavem cap a l’espai Les Quintanes, on vam poder gaudir del “Romanço de Llorenç”, una peça teatral el.laborada amb històries del poble i que mesclava d’una forma màgica realitat i ficció.

Dissabte al matí vam anar de visita a les escoles on alguns dels artistes estaven fent tallers oberts a tothom, i tot seguit a fer un bon dinar i a veure la resta de presentacions. El “mobiliari urbà” del Jorge Horno, les diferents intervencions de l’Oriol: mural i les venes del Penedès i de l’Arturo: pintura col.lectiva i pells ja lluïen a diferents punts del poble.

Quedava per veure “el cos col.lectiu” d’Aurora Balasch, una peça de dansa ubicada al mig de la vinya, ens va fer reflexionar sobre la identitat i arrels del poble i la seva gent.

Amb una nova sessió del “Romanço de Llorenç” es donaven per acabades les presentacions dels projectes dels artistes però encara quedava tota la nit de Simbiòtic. Una vetllada amb música en directe i dj’s que va durar fins entrades les 4 de la matinada i on un cop més hi havia oferta de tots colors.

Amb el vermut de diumenge ja sí que es donava per finalitzada aquesta experiència que ha sigut per tothom el Simbiòtic 2011. Organització, artistes i participants vam coincidir en l’èxit de la proposta, gràcies en gran part a que Llorenç és un poble motivat i ple de riquesa cultural.

Per la meva part queda preparar tota la documentació que ha generat el meu projecte, espero anar-ho fent durant les següents setmanes i posar-ho a lliure disposició de tothom.

Segon cap de setmana a Llorenç del Penedès, ja només queda la recta final amb “el festival” la setmana que ve. Aquest cop el poble ja no em venia de nou i a més la el.lecció del material ha sigut molt millor, així he pogut anar més al gra i recollir els ambients i sons que faltaven per completar la imatge sonora d’aquest poble tan tranquil. Per desgràcia la contaminació acústica de diverses carreteres i de la autopista propera fa que el “drone” de motors passant estigui sempre de fons, mai es cansa, mai para. Però el paisatge sonor és tot el conjunt de sons així que ens agradi o no hem de conviure amb ell, i en el cas d’aquest projecte hauré d’intentar donar-li la volta d’alguna forma, al cap i a la fi no deixa de ser un drone greu, i això mai està de més en una peça de Nigul.

Dissabte vam fer les proves de so a l’església. La reverberació és simplement brutal i en el cas del bol de quars d’en Víctor Turull arriba a nivells de ressonància absolutament colpidors, serà més que interessant veure la seva proposta de cant harmònic, base sintètica, el bol de quars i un cor de veus del poble. Respecte al so de les meves gravacions dins l’església he de dir que també prenen un altre dimensió, i la veritat és que em va agradar molt com sonaven, aquesta setmana hauré de treballar de valent per trobar com transformar-les, la idea no és només mesclar gravacions de camp si no intentar buscar certa musicalitat a la peça.

Dissabte de nit, després d’un bon sopar vam fer una passejada nocturna cap al cementiri del poble, el camí passa entremig de les vinyes i al final i ha un petit bosc amb el cementiri al fons. Vaig plantar la gravadora entre les vinyes i vaig recollir una bona estona de grills, gossos, el vent entre els ceps i com no, l’infinit so de la carretera de fons.

Aquest cap de setmana ha sigut el primer dels dos que passaré a Llorenç del Penedès realitzant el projecte de paisatge sonor per al Simbiòtic 2011. Per fer aquest projecte tinc la sort de comptar amb la col.laboració de l’EMAV, que el recolza prestant-me material per realitzar les gravacions. Així doncs he comptat, a part de la meva Zoom H2, amb una gravadora Edirol R-44, un parell de Rode NTG-1, perxa, paravents i la resta d’accessoris. Ara no entraré en detalls tècnics sobre el funcionament d’aquest material, però ha sigut una bona oportunitat de provar-lo amb calma. El que he comprovat primer és que s’ha d’escollir bé el que es porta a una sessió de gravacions; depenent del lloc, el temps i altres factors. Si vas a gravar la gent d’un poble petit sortint de missa, amb perxa, zepelin i uns cascos grans potser dónes una mica la nota.

Respecte al cap de setmana ha sigut força productiu, hi ha molt bon ambient entre els artistes que estem desenvolupant projectes i ja ha sorgit alguna idea de futura col.laboració. Poc a poc s’ha anat perfilant el que serà el cap de setmana de les presentacions dels projectes (7 i 8 d’octubre) amb un programa molt interessant i complet que acabarà dissabte a la nit amb una festa (on també punxaré una estona) i diumenge amb un vermut-trobada entre artistes i gent del poble per compartir experiències i idees.

La presentació del meu projecte, que serà la improvisació d’una peça a partir de les gravacions, serà divendres 7 d’octubre a l’església del poble. Un lloc amb una reverberació llarguíssima que ja de per sí donarà una altre dimensió als sons de la vida quotidiana de Llorenç. Intentaré aprofitar aquesta reverberació natural de l’espai, però de moment no em pregunteu com… Això és experimentació!

Aquest cap de setmana tornaré al poble a acabar de recollir gravacions, ja que em falten per captar alguns paisatges sonors descrits pels habitants de Llorenç a través del qüestionari que vam difondre. Aquí he d’expressar la meva gratitud (i sorpresa, per què no) a tothom que ha respòs aquest qüestionari, ja que ha sigut molta gent. Si haig de dir la veritat no esperava tanta participació i ha sigut una sorpresa molt agradable veure tant interès. Un cop més deixo per més endavant l’anàlisi d’aquestes respostes i les meves impressions finals.

Com una petita mostra del que he gravat aquest cap de setmana us deixo amb aquest fragment enregistrat diumenge al matí, on podem escoltar als ocells en un dels seus millors moments del dia, la carretera de fons, alguns nens jugant i el campanar tocant un quart d’una.

Trobareu tota la informació de Simbiòtic 2011 aquí http://simbiotic2011.wordpress.com

   Aquesta setmana comença el Simbiòtic 2011 a Llorenç del Penedès. Durant gairebé un mes una desena d’artistes passarem per aquest poble per desenvolupar projectes artístics relacionats d’alguna manera amb el mateix poble. Els artistes disposem d’una residència a Casamarles per desenvolupar els nostres projectes, i el set i vuit d’octubre es podran veure els resultats en una sèrie d’actes i presentacions. Les disciplines del Simbiòtic son moltes: art sonor, tot tipus d’arts escèniques, ball, performance, arts plàstiques… la cosa promet.

   Estic molt content i agraït amb la organització, ja que han pensat en mi per elaborar un treball de paisatge sonor al poble. He pensat el meu projecte com una simple reflexió cap a l’entorn sonor que ens envolta, fent participar a la gent del poble de la col.lecció de gravacions i de la peça final que presentaré en directe. Per això he fet un petit qüestionari dirigit als habitants de Llorenç, és una forma senzilla d’introduir a la gent del poble al projecte i de pas fer que comencin a reflexionar sobre el so de Llorenç. Aquest qüestionari consta de tres preguntes ben fàcils: Quin és el so de Llorenç? Quin és el so de Llorenç que més t’agrada? i el que menys t’agrada? Son tres preguntes bastant obertes que m’ajudaran a fer-me una idea d’on i què gravar. S’han enviat a un bon nombre d’habitants del poble i ja estic rebent respostes. Més endavant espero poder analitzar aquestes respostes i contrastar-les amb la meva experiència “d’estranger” al poble, ja que de moment no hi he estat mai.

Així que si ets de Llorenç o del voltant, ja saps que alguna cosa s’està movent. D’aquí molt poc ens trobarem allà i viurem en simbiosi durant uns dies.

Més informació a: http://simbiotic2011.wordpress.com/

Aquest estiu he passat uns dies a Queralbs recollint gravacions per fer un disc dedicat a la vall de Ribes i la vall de Núria. És un lloc al que feia molt temps que volia tornar, de petit m’hi havien portat algun cop i sempre he tingut molt bon record d’aquells paissatges.

Allà he pogut gravar molts sons de natura però també sons característics d’aquell lloc en concret, com el cremallera o diferents campanars de la zona. Ara porto dies escoltant i preparant tot el material per començar a compondre la peça, que espero publicar en algun netlabel dedicat a les gravacions de camp.

De moment he fet varies improvisacions amb el material en brut per anar pensant com enfocar el disc, a continuació us deixo un fragment d’una d’elles.

He afegit, aquí al costat, les pàgines de “troba’m” on trobareu els links a les diferents pàgines i perfils de xarxes socials d’aquest projecte i “escolta’m”, amb tota la discografia i col.laboracions amb links. Espero afegir-ne un altre amb una mica de biografia i història del projecte.

Vaig començar a punxar cap al 1997 quan vaig aconseguir un parell de plats de segona mà, no eren res de l’altre món, cada un d’una marca i els dos de corretja, però em van servir per iniciar-me en el món de la música electrònica i per desfogar l’energia desbocada d’aquella etapa post-adolescent a base de hard-techno, com més “sabatiller” millor. Durant uns cinc anys vaig comprar discs compulsivament, gairabé cada setmana, tot i que feia pocs bolos. Passava llargues tardes a casa taladrant als veïns amb les meves amanides de bombos acelerats servides per Speedy J, Adam Beyer, Surgeon i segells com Primate, Pounding Grooves o fins i tot l’acid de Smitten. Bona època per al techno. Per mi van ser uns anys de plena inmersió a la música electrònica.

Més endavant vaig començar a trastejar amb programes com el mític Rebirth i el Fruity Loops, vaig aconseguir una de les primeres Dj Console i poc a poc vaig anar deixant de costat els vinils per convertir-me en el que es diu un filejockey. Amb l’ordinador podia jugar amb música nova cada dia, de tots els estils i d’una forma més còmode. Al final els plats van acabar reposant al fons d’un armari.

Tot i això mai he deixat de sentir fascinació pel vinil; quan vaig canviar de casa per viure amb la meva parella vam muntar un dels plats al menjador per poder escoltar de tant en tant algún disc, i poc a poc ens vam aficionar de nou a comprar música en aquest format: pop, indietrònica, ambient, algun clàssic… La col.lecció segueix creixent de mica en mica; quan viatgem ens agrada visitar tendes de música i sempre tornem amb alguna cosa, o trobem alguna joia oculta en algun mercat de segona mà… Son discs que escoltem tranquilament a casa, en tenim cura, tots junts formen un petit tresor personal.

Fa uns dies vam tenir la oportunitat de que ens deixessin un parell de technics i una taula i he pogut rememorar els vells temps, punxant i recordant les tonelades de techno dels primers anys i mesclant per primer cop molta música acumulada durant tot aquest temps, quasi 10 anys, sense punxar amb plats. Us podeu imaginar com m’ho estic passant. :)

Aquí doncs, m’agradaria presentar-vos la primera d’una sèrie de sessions que vull gravar aprofitant que tinc l’equip a casa amb tota aquesta música acumulada. Es tracta d’una sessió d’ambient i experimental amb alguns dels meus artistes preferits: Murcof, Alva Noto, Fennesz o Mika Vainio entre d’altres. La he pujat a Soundcloud per poder oferir-la en descàrrega lliure, però serà per temps limitat, després passarà a Mixcloud només per streaming, així que si us interessa una mica d’ambient amb crepitar de vinil de fons, ja sabeu!

Fa un parell de setmanes Sergio Sanchez (aka Jazznoize) va contactar amb mi per demanar-me una peça per a un nou netlabel que ha de tractar temes polítics a través de creacions sonores, gravacions de camp i experimentació varia; la primera publicació d’aquest segell, batejat amb el nom de micropolítica, està dedicada al moviment 15M. Es tracta d’una recopilació on 21 artistes, nigul inclós, oferim una visió artístico-experimental d’aquest moviment de protesta a partir de gravacions manipulades que prenen forma de peces d’un minut de durada. Han participat en aquest projecte artistes de reconegut renom, amics i coneguts com Edu Comelles, Juanjo Palacios, Juan Antonio Nieto, Jean Montag, Oriol Rosell entre d’altres.

La meva peça per aquesta publicació porta el títol de “seguirem”, i es tracta d’un dels habituals drones de Nigul, creat a partir de varies gravacions realitzades a plaça Catalunya durant els dies d’ #acampadabcn.

Podeu escoltar i descarregar gratuïtament aquest llançament des d’aquí.

Bé, encara no sé molt bé com funciona això del Tumblr, però aquí estem per explicar quatre coses i anar-li donant forma.