Tal com ja us vaig anunciar a l’anterior post, aquest passat diumenge vaig publicar el nou EP, Crom, al meu Bandcamp. Aquet és el meu primer treball d’ambient construiït exclusivament amb gravacions de camp. Fins ara les havia utilitzat per crear pistes o textures més o menys atmosfèriques que completava amb altres tècniques com la síntesi o la gravació d’instruments reals, a part dels treballs de gravació de camp neta. En aquest cas tot el material que forma part de Crom prové de gravacions de camp realitzades amb un antic walkman Aiwa TP-500 que vaig aconseguir fa alguns mesos i que incorpora un micro intern. El procés de creació comença amb el recull de diferents ambients i textures sonores d’una forma força al·leatòria, les limitacions d’aquest aparell han motivant, paradoxalment, unes sessions de gravació més lliures, sense estar tan pendent dels aspectes tècnics. La idea ha sigut recollir material sonor “en brut”, sense parar atenció a distorsions, limitació de freqüències o sorolls que normalment intento evitar (cops, clicks, vent….), simplement es tracatava d’obtenir material sonor sobre el qual treballar. Un cop digitalitzat he fet servir aquest material com a matèria prima per la construcció del EP, processant de molt diverses formes aquestes senyals, que en la majoria dels casos han quedat irreconeixibles. La intenció ha sigut buscar certs aspectes “melòdics”, ja sigui aquest natural o processat, per compondre les quatre peces que formen Crom, que alhora es basen, com de costum en la meva música, en loops i estructures repetitives.
Podeu escoltar Crom online o descarregar-lo per 3€ (o més) i col·laborar amb el meu projecte. Moltes gràcies!
Aquest proper divendres, 17 de maig, estaré actuant a València dins el circuit de concerts Off_Hz. És, si no m’equivoco, el penúltim concert d’aquest cicle itinerant que s’ha passejat per les millors galeries d’art de València, i el compartiré amb l’artista de Castelló Rauelsson, a la Galería Espacio de Russafa. Aprofitaré la ocasió per publicar a Bandcamp el meu nou treball, Crom, basat en gravacions de camp realitzades amb un vell walkman Aiwa i del qual ja us en parlava fa un parell de posts. Així doncs aquest concert em servirà també per presentar-lo en directe al sempre atent i interessat públic valencià. Serà un concert molt emotiu per a mi.
Haig d’agraïr a Edu Comelles i a tot l’equip que fa possible el Off_Hz per convidar-me a formar part d’una de les iniciatives més interessants pel que fa a música experimental que podem trobar actualment. Si sou per València divendres us convido a venir-hi i escoltar Crom en format directe, juntament amb algun tema antic, improvisació i material nou.
El video és de la meva darrera actuació a València, el maig de 2012, realitzat per Damià Jordà.
Avui s’ha publicat Sonidos en Recesión, el nou projecte recopilatori impulsat per L.E.A ediciones (la escucha atenta) comissariat per Juanjo Palacios i Edu Comelles, i del qual he tingut l’honor de partiticpar. Aquest disc ens apropa a diferents visions sobre la crisi per part d’un bon grapat d’artistes sonors vinculats a la fonografia. S’han buscat formes de plasmar tota una sèrie de sentiments, pensaments, idees i denúncies per mitjà de la fonografia, intentant evitar els sons de les manifestacions i protestes populars, que ja estan prou documentats en diferents referències i portals, atesa la ràpida expansió de la fonografia en els darrers anys. D’aquesta manera L.E.A. ediciones ha aconseguit un treball variat, amb molts punts de vista i enfocaments diferents sobre un tema que, per desgràcia, ens toca a tots d’alguna manera o altra. Son 28 peces sonores en total, acompanyades cadascuna d’un petit text on l’artista explica la seva intenció i/o el procés de creació.
Pel que fa a la que jo aporto porta el nom de “records d’un bloc abandonat” i gira entorn la idea d’edificis buits, abandonats o a mig construïr que podem trobar a qualsevol ciutat. Son llocs tristos, reverberen el que arriba de fora, però preténen que ningú escolti aquesta reverberació, i preténen també no generar res, simplement estan esperant, en una pausa indefinida. Aquesta peça pot estar enmarcada juntament amb “Cendra” i “Fàbrica amb foc” dins del que podriem dir una sèria dedicada a espais buits, amb la qual intento recrear certs ambients sonors imaginaris a partir de diferents gravacions de camp i molt processat.
Podeu descarregar gratuitament Sonidos en Recesión des de la web de L.E.A. Ediciones.
Fa un parell de setmanes que treballo en un nou EP que publicaré aviat directament al meu Bandcamp. Rondava per casa un walkman vell, i en vaig trobar un altre que no només grava sinó que incorpora un micro intern, un Aiwa TP-500 “voice recorder”. Volia aprofitar aquests aparells i fer-ne alguna cosa i vaig començar a trastejar-los i buscar-li possibilitats. Una de les primeres coses que he intentat ha sigut la creació d’una cinta en loop, cosa que de moment ha resultat en un fracàs estrepitós. Hi ha varies webs que tracten aquest tema, però acaben sent enganyoses i amb falta d’informació, ho pinten prou fàcil però poques parlen del problema principal d’aquesta tècnica, la cinta rellisca. La teoria és molt maca però a la pràctica és molt més complicat del que sembla. Tot i això segueixo donant-li voltes i espero trobar-hi solució, bàsicament buscant una arandela de goma (rubber washer) de la mida adequada que m’ajudi a arrossegar la cinta. Si ho aconsegueixo ja us explicaré… i si algú té idees seran ben rebudes!
Mentrestant m’he dedicat a omplir una cinta de noranta de gravacions de tota mena aprofitant el micro intern del TP-500 i el peculiar so analògic de baixa qualitat que enregistra, la limitació del rang de freqüències i la saturació. Amb tot aquest material és amb el que estic construint aquest nou EP, experimentant amb samplers i cadenes de efectes. La intenció és buscar drones més o menys harmònics per a construir les quatres peces d’ambient que formaran aquest nou treball, de moment sense nom.
Sempre he desitjat publicar a Webbed Hand Records. Va ser un dels primers netlabels que vaig coneixer, allà al 2003, en un moment en el que estava descobrint la música ambient més experimental, drònica i fosca. Havia estat rebuscant en els seus inicis; Tangerine Dream, Klaus Schulze i companyia, era una època on teniem el Soulseek rulant 24 hores i en alguna d’aquestes descàrregues va caure alguna cosa de les primeres referències de Webbed Hand Records. De fet la música netaudio la vaig descobrir d’aquesta forma, descarregant per Soulseek, així va ser al menys com vaig coneixer també Thinner Records. En aquell moment Nigul encara no existia però de seguida em van fascinar aquests primers llançaments de Webbed Hand, i em vaig dir que seria genial fer aquesta música i publicar en aquest segell estrany de sonoritats tan miserioses. Tenen un lloc especial en el meu record les seves primeres publicaciones, especialment les de la sèrie “Rain”, discos d’una sola peça d’ambient cíclic i minimalista; música per a tenir de fons mentre llegeixes, dorms o medites. I precisament així la feia servir, recordo que pràcticament cada nit m’adormia escoltant la música de Webbed Hand Records.
Dos anys més tard, al 2005, arrencava el projecte Nigul amb un Ep autoeditat a archive.org. Des del moment que el projecte arrencava vaig tenir clar que un dels objectius seria aconseguir publicar alguna cosa a Webbed Hand. Si no recordo malament, en aquell moment el segell no acceptava demos, però em vaig prometre que quan tingués alguna cosa amb cara i ulls provaria sort. El temps va anar passant i els projectes van anar evolucionant, al final vaig acabar estrenant el projecte a Far From Showbiz, un netlabel polonès que per aquells dies també estava fent una feina molt interessant, també a Kaos Ex Machina. Tot i que estava content amb aquests primers treballs,en aquell momentno els veia de suficient qualitat com per enviar-los a Webbed Hand, al qual tenia bastant idealitzat. Com que no acceptaven demos volia fer un treball suficientment bo perque nom’el tiressin enrere. El temps seguia passant i al final vaig coneixer a l’Edu Comelles, que poc després arrencaria el projecte d’Audiotalaia, on he publicat la meva música fins ara. La pròximitat i la meva amistat amb ell va fer que pogués publicar música fàcilment i poc a poc la idea d’editar alguna cosa a Webbed Hand va anar perdent urgència, encara quemai va desapareixer.
Han passat ja deu anys des que vaig coneixer aquest segell nordamericà capitanejat per C.P. McDill i finalment he publicat un disc amb ells. Es tracta del primer volúm de la meva “Rain serie”. Cada artista pot realitzar fins a tres volums d’aquesta sèrie, i la meva intenció és fer-los tots tres, potser al llarg d’aquest 2013. De moment aquí tenim el primer, basat en una gravació de camp de pluja d’una hora de duració i sobre la que s’ha anat construint tota la peça. Espero que us agradi….
DESCARREGA RAIN 1 (FLAC + MP3)
Avui s’ha publicat la vuitena de les Breath Compilations que organitzal el netlabel mexicà Breathe capitanejat per Quetzal Contla. Son catorze temes d’artistes d’arreu del món, entre els quals trobo algunes cares conegudes, com Logical Disorder, Juan Antonio Nieto, Substak (un artista que fa poc he descobert i que m’encanta pel seu estil minimalista) o Yosoyunotrotu, el fantàstic projecte col.laboratiu entre Krzysztof Polaczenko i el propi Quetzal Contla.
Jo també he tingut el plaer de contribuir a aquesta vuitena Breathe Compilation amb “un cercle petit”, una peça d’ambient drone minimalista basada en ones sinusoidals i, com no, gravacions de camp. Descarrega el disc sencer aquí.
Avui és dia de Tots Sants i es compleixen quatre anys de la publicació del disc “un cas estrany” a Audiotalaia. No acostumo a recordar els anniversaris de les pubicacions, però aquesta coincideix amb un dia molt assenyalat, i amb l’Edu ja ho vam fer venir bé perque així fos. Passa una mica el mateix amb l’anterior treball “Pedra, sang”, editat per Kaos Ex Machina i que va veure la llum el dia de nitbona, aquest any en farà cinc.
Despres de quatre o cinc anys de la publicació d’un disc és un bon moment per mirar enrere, tornar-lo a escoltar i repassar els errors i les coses ben fetes. Així que aprofito per compartir de nou l’enllaç per si voleu repassar aquest treball, o descobrir-lo si no el coneixeu. Diria que es tracta d’un treball encara bastant proper al dark ambient, seguint l’estel.la del “pedra, sang” però potser amb una mirada una mica més seriosa, buscant un so més fi i no tant barroer. El disc acaba amb un dels temes que més orgullós m’ha fet sentir, “hivernacle”, molt fosc i amb un us ja més que evident de les gravacions de camp.
Us convido a descarregar-lo, fent click a la imatge de la portada o aquí mateix.
El passat mes de març ja vaig anar a actuar a La Maria Club a Barcelona. Va ser en motiu de la presentació del projecte Wingu (leo betinelli + nigul), un projecte que de moment no ha donat més fruits però al que tampoc tanquem la porta, ja que no va anar pas malament aquell concert, potser ha sigut la falta de temps o la costum de treballar sol. Ara he tornat a ser convidat a actuar a la seu de la associació A.I.R.A.M, aquest cop per Dusty Cri, un artista al que fa temps que conec, ja que sempre que he pogut he mirat de portar-lo a tocar a Mollet. Dusty està ficat en el projecte L.A.B [live analogue beats], que bàsicament consta en la organització d’un cicle de “nits interactives” on es poden veure documentals, concerts en directe i sessions de Dj. Per exemple, aquest pròxim dissabte 3 de novembre tenen el documental “Tokyo techno tribes” (que no te gens de mala pinta) a les 22:00h, el meu concert a les 23:00 i una sessió amb Yuki Fukuyama. L’event de Facebook aquí.
A.I.R.A.M. (Associació independent recreativa d’autoconsum i medicinal) és una associació privada de fumadors de tabac i cannabis sense ànim de lucre. La entrada és gratuïta per a tots els sòcis. I per als que no ho son s’en poden fer per un any, tenint accés a totes les activitats que fan, per només 20€.
Aquest dissabte, per la meva part estreno portàtil, així que espero oferir un concert més ric i amb més elements en directe. Presentaré principalment coses que encara no han estat publicades, esteu tots convidats!
Tot just d’aquí una hora comença el meu nou programa de ràdio, Núvol de fum. La experiència d’aquest estiu fent Al Núvol ha sigut força bona i al final m’animo a arrencar aquest nou projecte radiofònic. A núvol de fum escoltarem música que podem aconseguir gratuïtament a través d’internet, i es presenta com un programa de música ambient i electrònica minimalista, en el que englobarem ambient, drone, experimental, dub, tech-dub, idm i segur que moltes altres músiques. El fet és passar una horeta a la setmana rebuscant i regirant internet a la recerca de temes interessants. També és la meva intenció donar a coneixer netlabels i artistes… i també noves músiques tant a un públic interessat en aquests estils com a qualsevol persona oberta a escoltar i descobrir.
Núvol de fum s’emet els dijous a les deu de la nit a través de Ràdio Mollet (repetició dissabtes a mitjanit), i tindreu tots els podcasts disponibles cada setmana al blog del programa, juntament amb enllaços a artistes i segells.
Doncs aquí em teniu amb el senyor Edu Comelles i els alumnes del taller d’iniciació a la fonografia del festival Eufònic. Ha sigut un cap de setmana intens i ple d’activitat a Amposta i el delta del Ebre, i el taller ha sigut tot un èxit. M’ha sobtat molt gratament la motivació i ganes d’endinsar-se en el món de les gravacions de camp pels participants del taller, la veritat és que no m’esperava una tant bona acollida, per la qual cosa em sento molt satisfet amb el resultat del taller. Vam sortir a gravar una mica i vam captar cosetes interessants, que poc a poc digerirem i de les quals espero que en surti alguna cosa. Igualment la organització s’ha portat estupendament amb nosaltres, la casa on hem fet nit era perfecte, hem estat molt còmodes. Realment m’en porto un munt de bons moments i nous amics.
Pel que fa a la resta del festival també puc dir que ha sigut tot un èxit (tot i que encara s’està cel.lebrant, i m’estic perdent molta cosa bona), les poquetes coses que he vist m’han agradat molt i m’han donat nous punts de vista sobre certes coses, i no només al que es refereix a la música… Genial perque d’això es tracta. M’ha fet particular il.lusió coneixer a Vicent Fibla i a Oriol Rosell, dues persones a les que admiro des de fa temps. Va ser genial la velada que vam compartir l’Oriol, l’Edu i jo.
Vinc encantat i amb nous projectes al cap, content, feliç i emocionat.